No tiba el tibet

Lhasa Wed, 09 Aug 2006

Nois i noies el Tibet no sembla tibar massa de la corda.
Els xinesos s'han apoderat de tot. Allà on han arribat han trepitjat
i les cases de fang es desfan sota les rajoles de bany i els vidres blaus
que decoren les façanes.
He de marxar de la ruta principal a la recerca d'un Tibet menys afectat.
Poder el Kailash sigui la solució.
I com que de permisos no me’n donen he pensat de cometre la primera
il·legalitat.
Viatjar de pirata per aquesta regió es mes habitual del que sembla.
A rel dels comentaris d’altres viatgers, intueixo que la policia no vol
tenir massa problemes amb el turista, de manera que poder siguem dels pocs que es poden permetre el luxe de transgredir en aquestes terres tan vigilades.
Per altra banda, ni l’alçada dels ports de 5000 m que vàrem passar amb els 4x4 ni la lleugera intuïció de que l'Everest estava darrera d'uns núvols m'han emocionat gaire.
Avui es l’últim dia que perdo, ho he decidit.
No se per on anirà la meva ruta però segur que farà un gir de 180 graus
respecte a la monòtona vida del turista resignat.
I no em queixo dels companys de viatge.
Som 10 land cruisers que hem vingut de Nepal en 5 dies amb components variats
com poques vegades es donen.
Grup heterogeni de 40 persones. Rastafaris, japonesos, rusos de 1.95m,
parelletes catalanes i com no el cotxe dels solitaris llatins.
Una mena de carrera de Canonball amb constants complicitats.
No falta la Penelope Glamur de torn o el savi set sivelles que documenta
qualsevol vestigi que trobem i s’esplaia ensenyat historia del budisme a qui tongui la paciència d’escoltar..
Tot plegat tan sols entretingut i a vegades amanit amb unes tardes post
pluja il·luminades per rajos de sol que s'escolen entre els núvols que aquest cop estan, com mai, mes apropo meu.
Cerco llacs i muntanyes sagrades i estic segur que les trobaré.
Ja estic aclimatat i disposat a pedalar amb forca.
Redibuixaré la ruta una i altra vegada sobre el mapa fins trobar la millor solució.
Tractaré d'imaginar les carreteres, llacs i muntanyes que es dibuixen al
somni del viatger.
I com sempre al final arribarà el dia que podré dir que ha merescut la pena
tot aquest esperar i patir.
P ep!

pd: la meva cama , el seu ferro i jo ja hem superat proves de foc. En la previa de Baktapur hem caminat per terrenys perillosos i la bici i les alforges (mig buides aquest cop) no ens han molestat. He creuat rius amb aigua fins la cintura i empès tota la carrega muntanya amunt per camins impracticables. Tot està preparat i jo en plena forma.