No tiba el tibet

Lhasa Wed, 09 Aug 2006

Nois i noies el Tibet no sembla tibar massa de la corda.
Els xinesos s'han apoderat de tot. Allà on han arribat han trepitjat
i les cases de fang es desfan sota les rajoles de bany i els vidres blaus
que decoren les façanes.
He de marxar de la ruta principal a la recerca d'un Tibet menys afectat.
Poder el Kailash sigui la solució.
I com que de permisos no me’n donen he pensat de cometre la primera
il·legalitat.
Viatjar de pirata per aquesta regió es mes habitual del que sembla.
A rel dels comentaris d’altres viatgers, intueixo que la policia no vol
tenir massa problemes amb el turista, de manera que poder siguem dels pocs que es poden permetre el luxe de transgredir en aquestes terres tan vigilades.
Per altra banda, ni l’alçada dels ports de 5000 m que vàrem passar amb els 4x4 ni la lleugera intuïció de que l'Everest estava darrera d'uns núvols m'han emocionat gaire.
Avui es l’últim dia que perdo, ho he decidit.
No se per on anirà la meva ruta però segur que farà un gir de 180 graus
respecte a la monòtona vida del turista resignat.
I no em queixo dels companys de viatge.
Som 10 land cruisers que hem vingut de Nepal en 5 dies amb components variats
com poques vegades es donen.
Grup heterogeni de 40 persones. Rastafaris, japonesos, rusos de 1.95m,
parelletes catalanes i com no el cotxe dels solitaris llatins.
Una mena de carrera de Canonball amb constants complicitats.
No falta la Penelope Glamur de torn o el savi set sivelles que documenta
qualsevol vestigi que trobem i s’esplaia ensenyat historia del budisme a qui tongui la paciència d’escoltar..
Tot plegat tan sols entretingut i a vegades amanit amb unes tardes post
pluja il·luminades per rajos de sol que s'escolen entre els núvols que aquest cop estan, com mai, mes apropo meu.
Cerco llacs i muntanyes sagrades i estic segur que les trobaré.
Ja estic aclimatat i disposat a pedalar amb forca.
Redibuixaré la ruta una i altra vegada sobre el mapa fins trobar la millor solució.
Tractaré d'imaginar les carreteres, llacs i muntanyes que es dibuixen al
somni del viatger.
I com sempre al final arribarà el dia que podré dir que ha merescut la pena
tot aquest esperar i patir.
P ep!

pd: la meva cama , el seu ferro i jo ja hem superat proves de foc. En la previa de Baktapur hem caminat per terrenys perillosos i la bici i les alforges (mig buides aquest cop) no ens han molestat. He creuat rius amb aigua fins la cintura i empès tota la carrega muntanya amunt per camins impracticables. Tot està preparat i jo en plena forma.

Katmadu tururú

28 de juliol 2006 , Katmadu

La romàntica idea de la ciutat que representa ser la porta del sostre del
mon no coincideix ni de bon troç amb la realitat del lloc.
Un pot imaginar una ciutat avocada al turisme, però mai l'aclaparadora
opressió d'infinitat de comerços, agencies de viatge i restaurants que
et barren la viso d'una ciutat, encara que envellida, segurament
amb una mica mes de caràcter que el que mostren els rètols lluminosos.
Demà amb la llum del dia voltaré una mica mentre espero que arribi la
bicicleta i espero descobrir que aquest lloc no es el que es presenta al
bulliciós centre de Hamel.

Aquest es un viatge improvisat, però de cap manera triat a la valenta.
Per un viatge solitari havia de trobar un indret tant erm com el que donen
les alçades de l'Himalaya.
Per no acabar avorrit podia tenir el plus d'incertesa que sense dubte dona
el fet de no saber si la ruta planificada podrà ser realitzada.
Permisos, visats i demes burocràcies al país ocupat per els homes amb cara de plat,
El Tibet.
I perquè no. Podria ser un viatge ple de misticisme amb l'objectiu d'arribar
a la muntanya sagrada del Kailash i el llac Manasarowar.
Misticisme i peregrinació que encaixen perfectament amb la necessitat
personal de reflexió després d'un any ple d'entrebanc i males noticies.
Un viatge de nou per buscar, trobar i conèixer.

Sol es la millor manera de veure el que m'envolta. Quan mes m’esforço per
veure que passa i quan menys em miro el melic.
Sol prenc el son i somio, per mi i per vosaltres.
Tanmateix sol penso en els que esteu lluny i tornaré a veure, però també
amb els que la distancia que ens separa ja es insalvable.
Com no, sol deixo caure una llàgrima d'emocionant melangia.

fi del primer dia, inici de la segona nit.
Paraula de San Miguel 2x650ml ( la cervesa que realment esta a tot el mon)