Katmadu tururú

28 de juliol 2006 , Katmadu

La romàntica idea de la ciutat que representa ser la porta del sostre del
mon no coincideix ni de bon troç amb la realitat del lloc.
Un pot imaginar una ciutat avocada al turisme, però mai l'aclaparadora
opressió d'infinitat de comerços, agencies de viatge i restaurants que
et barren la viso d'una ciutat, encara que envellida, segurament
amb una mica mes de caràcter que el que mostren els rètols lluminosos.
Demà amb la llum del dia voltaré una mica mentre espero que arribi la
bicicleta i espero descobrir que aquest lloc no es el que es presenta al
bulliciós centre de Hamel.

Aquest es un viatge improvisat, però de cap manera triat a la valenta.
Per un viatge solitari havia de trobar un indret tant erm com el que donen
les alçades de l'Himalaya.
Per no acabar avorrit podia tenir el plus d'incertesa que sense dubte dona
el fet de no saber si la ruta planificada podrà ser realitzada.
Permisos, visats i demes burocràcies al país ocupat per els homes amb cara de plat,
El Tibet.
I perquè no. Podria ser un viatge ple de misticisme amb l'objectiu d'arribar
a la muntanya sagrada del Kailash i el llac Manasarowar.
Misticisme i peregrinació que encaixen perfectament amb la necessitat
personal de reflexió després d'un any ple d'entrebanc i males noticies.
Un viatge de nou per buscar, trobar i conèixer.

Sol es la millor manera de veure el que m'envolta. Quan mes m’esforço per
veure que passa i quan menys em miro el melic.
Sol prenc el son i somio, per mi i per vosaltres.
Tanmateix sol penso en els que esteu lluny i tornaré a veure, però també
amb els que la distancia que ens separa ja es insalvable.
Com no, sol deixo caure una llàgrima d'emocionant melangia.

fi del primer dia, inici de la segona nit.
Paraula de San Miguel 2x650ml ( la cervesa que realment esta a tot el mon)